Animals urbans.

La pandèmia està posant de manifest, penso, algunes coses a considerar sobre els animals urbans. Deixant a part les persones (ben animals), dues manifestacions: les dels animals salvatges, o ensalvatgits, que en absència de la presència d’humans s’aventuren per les ciutats i pobles com un nou terreny per explorar a la recerca de menjar, i la dels animals de companyia cada cop més estesos que han abandonat la seva funció primitiva a les societats agràries.

Sobre els primers: ramats de senglars passejant pels carrers de Barcelona o d’Arenys de Mar, són els darrers vídeos que circulen per la xarxa, també de cabres munteses per no sé pas quin poble crec de Castella. Els cabirols de la Terra Alta ja van motivar temps enrere queixes dels viticultors i suposo que podríem continuar parlant d’altres espècies com les aus: cotorres, gavines, a més dels tradicionals coloms que hi ha hagut sempre. A l’Ajuntament de Barcelona tenen un Departament de Benestar Animal i la Direcció de Drets dels Animals. La pàgina web de Benestar animal és sorprenen, vaja, per a mi és sorprenent. És tot un esforç en recursos d’una administració pública. Les rates estan a la secció de plagues urbanes. Hem avançat en moltes direccions en la nostra vida en comú, potser fins i tot divergents. En la consideració de les bèsties també. Hi ha tot una nova generació  amb una visió diferent del món animal i el seu tractament. S’aprofundirà aquesta visió o es concretarà algun límit? No ho sé.

Sobre el segons, els animals de companyia: els gossos i els gats. La pèrdua de la seva funció ancestral és evident. Els gossos han guanyat molt protagonisme en els darrers temps tant amb la gent que fuig de la solitud (que l’individualisme ha provocat) com amb els que volen més companyia de la ja que tenen. Em sembla que ens estem passant, però... Sí, és força incomprensible, o massa comprensible, que en la situació de confinament els gossos tinguin la necessària butlla, ja que no els podem deixar tancats dins d’un pis de reduïdes dimensions. A la mare, quan va enviudar i va mantenir-se vivint sola a Cabrils li vam comprar un gos, en Tresky, un cocker, que li va fer molta companyia, però no recordo que mai l’hagués tret a passejar ja que la casa tenia pati i podia trescar alegrement per ell, això sí amb una llarga cadena perquè no s’escapés. Quan la mare va tornar a Mataró ens en vam desfer donant-lo. ¿Es desinfecten les potes dels gossos que ara surten a fer el vol, i les seves necessitats, quan tornen a casa? Va, deixem-ho. L’abnegada feina de les protectores ha aconseguit la institucionalització amb penes i treballs de gosseres, públiques, semi públiques i privades, que viuen, o malviuen, com poden. A part, el negoci de la cura personalitzada en moments necessaris que els seus amos no poden cuidar-se d’ells, tot un nínxol del mercat.

Lo dels gats ja és una altra història. Com és conegut són més independents, fan la seva. També més prolífics. A Cabrils quan els fills eren petits i hi pujàvem els caps de setmana en teníem algun d’afillat que vivia a casa i entre setmana s’espavilava pels voltants, suposo que els veïns els donaven menjar o anaven de cacera. A Mataró vam tenir una gata, la Perla, que es va arribar a morir de vella i els nostres bons diners ens va costar el seu trist final. La vam enterrar al patí de Cabrils en un llit de calç que ja la deu haver consumit. Ara, se’n veuen pocs pels carrers. Tornen a córrer llegendes urbanes sobre la seva desaparició, en temps de la Guerra ja se’n parlava d’aquestes llegendes. Però han aparegut les colònies urbanes de gats. Indrets en que s’arrepleguen, controladament o descontrolada,  grup nombrosos de felins. Fa uns dies que hem observat tot pedalant als matins que la senyora gran que alimentava a la colònia que hi ha a l’entrada del port de Mataró ha deixar d’anar-hi. Vés a saber la causa. Però sí que és un tema d’atenció de les administracions ja que és important el seu control.

Coses a considerar sobre els animals urbans?, ... que tothom hi pensi la seva.

Ja fa molts anys, quan estudiava econòmiques, a les primeres classes ens van explicar que l’economia era la ciència de l’administració dels recursos escassos susceptibles de ser utilitzats amb finalitats alternatives. ¿Quines són les finalitats alternatives que tenim a les nostres societats benestants? No, no hi ha finalitats, hi ha finalitats alternatives, ja que els recursos encara que ens haguem oblidat són limitats.

25 de març. A casa.