Ara és l'economia real.

Això no va ara de l’economia financera. Sí, hi ha qui patirà o aprofitarà l’ensorrada de les borses, però això va ara de l’economia real. Això va ara d'empreses: grans com les fàbriques de cotxes i la seva indústria auxiliar; mitjanes com les constructores subcontractades de les obres públiques o els grups d’hostaleria; petites com restaurants i bars;  i autònoms que treballen ells sols pel que els hi surt. I totes les interrelacions que se’n deriven de l’activitat de totes elles, de la roda que generen i que ara s’ha aturat. Durant quinze dies, ... em sembla que tothom preveu  ja que serà més temps.

De retruc, les administracions públiques en rebran les conseqüències: menys ingressos corrents i més demanda de despesa. Les retallades que s’han denunciat en el darrers temps es quedaran curtes.

Hem de preparar-nos per ser més pobres, ...o no tant rics com érem fins ara. Podrem suportar-ho materialment, tenim molt capital acumulat, públic i privat. La qüestió serà com mantenir-lo: les amortitzacions, com sempre. Tindrem menys rendes i per tant podrem gastar menys, això no vol dir pas que haurem d’anar amb una mà al davant i l’altre al darrera. Però aquesta menor despesa repercutirà directament sobre els que fins ara vivien del que teníem. Ara ja no ho tindran: restauració, oci, vacances, viatges, espectacles, extravagàncies, consum innecessari, ...

Psicològicament és ja una altra cosa. Estem preparats? No ho crec pas. Això sense deixar de pensar en els que estaven  ja sobre la maroma que cauran al buit irremeiablement juntament amb molts d’altres que la situació els col·loca a començar el recorregut sobre el filferro. Crec que ens ve un gran retrocés i no sols aquí a casa nostra. És tot el món occidental i la seva forma de vida la que s’ensorrarà.

Sí, ara tothom parla que és el moment de Keynes front a Hayek. D’acord, però permeteu-me: això també es va dir el 2008 i les coses no van anar per aquí. També que les economies occidentals encara no s’havien recuperat d’aquell terrabastall i ja fa 12 anys. I també, que el debat de 90 anys enrere, o si voleu a la primera meitat del segle XX, no sé pas si és possible traslladar-lo al món que hem bastit, o han bastit, o ens hem deixat bastir, ja entrat el segle XXI.

Tots els Govern s’apresten a fer el que calgui perquè això no s’ensorri. Feina titànica que ja veurem si reixeixen. Caldrà demanar sacrificis a la ciutadania a més de que aquesta demani ajuts als Govern. Tots, o la gran majoria, hi perdrem un tros de capa amb aquesta pandèmia global. Preparem-nos-hi, no ho amaguem a la gent. És una guerra sense exèrcits que ja hem perdut d’entrada. Potser qui ens ho agrairà al final serà el Planeta que continuarà girant cada dia.

Ah! Crec que en Messi al final de temporada anirà a ajuntar-se amb en Xavi al Golf Pèrsic. El Barça a tirar de la Masia altra volta, no hi ha més virolles.

17 de març. Tancat a casa. Encervellat?