M’ha agradat llegir llibres de Luis
Sepúlveda, com molta altra gent donat l’èxit que molts d’ells han
tingut. Temps enrere vaig recomanar i regalar força ”Historia de una gaviota y el gato que la enseñó a volar”. També
vaig ser un fan de “Un viejo que leia
historias de amor”, que em va agradar també en pel·lícula, i d’altres obres
sorgides de la seva ploma.
Aquest xilè, més o menys de la meva edat, fa temps que viu
aquí, a Gijón. Temps enrere vaig coincidir en un aeroport –ja no recordo on
era- amb ell i la llavors alcaldessa d’aquella població asturiana, Paz
Fernández Felgueroso, que crec que tornaven d’un esdeveniment en que hi
participava Sepúlveda i l’alcaldessa,
companya i coneguda meva, ens va presentar. Vaig tenir l’oportunitat de dir-li
directament com m’agradava la seva obra.
Ara, he
conegut que està ingressat a l’hospital d’Oviedo, a la UCI, infectat pel
coronavirus que ens porta a tots de corcoll. Desitjo que se’n surti i continuï escrivint
molt temps més.
A la pila de llibres per llegir hi tenia una petita obra
seva, de les darreres suposo. És un conte curt, es llegeix en un no res, que
dedica als seus néts i que va escriure –explica- arran d’una pregunta que li va
fer un d’ells: “Historia
de un caracol que descubrió la importancia de la lentitud”, com
sempre a Tusquets ed. B-2018.
El personatge, un cargol que tindrà nom: Rebelde,
es pregunta sobre si mateix i decideix contra l’opinió dels seus semblants
escatir-ho, trobar respostes, fins on pugui. Se’n va del grup. Coneix una
tortuga, un mussol, un talp, formigues, ... i es fa una idea del món en què viu
i els perills que els hi venen a sobre al seu grup. Torna per explicar-los-hi
entre l’escepticisme dels vells i la por dels joves caragols que se’n van rere
ell a buscar un nou País del Diente de
León on hi arriben desprès de penalitats i esforços. Tota una llarga metàfora.
“He aprendido la importancia de la lentitud y,
ahora, he aprendido que el País del Diente de León, a fuerza de desearlo tanto,
estaba dentro de nosotros mismos –terminó de susurrar Rebelde y, lenta, muy
lentamente, se dirigió a comer junto con sus compañeros”
Perdoneu l’spoiler. Amb els millors desitjos per Luis Sepúlveda.
16 de març. Tancat a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada