Avui tinc poc temps per escriure. La tarda estarà ocupada
per la feina, ja ho vaig explicar abans d’ahir.
Els serveis bàsics i estratègics a la comunitat no s’aturen, s’han de mantenir i
l’aigua és un d’ells.
M’arriba per la xarxa una composició de quadres de Hopper, pintor quina
obra m’agrada força, expressant a través de la imatge el tema del confinament. Cert, Hopper, pinta quadres amb una certa
melangia. Personatges abstrets, cases i paisatges sense gent, com buits, tal
com estem ara.
Però té també algunes pintures que poden simbolitzar l’alegria
de viure, de gent sortint i prenent el sol fora de casa, que és el que farem quan ens en sortim d’aquesta
pandèmia.
L’esperança de superar l’ensurt i el malson que tenim. Tenim
esperança. Això és dur i no es veu com serà la sortida del túnel, què hi haurà
a l’altre costat. Crec que aquí, nosaltres, podem tenir esperança. No serà
igual, segurament amb un fort retrocés, però viurem. Amb menys podrem passar i encara podrem ajudar als que ho
necessitin. Segur.
26 de març. Sols sortir per proveïments.
Luis Eugenio Meléndez (1716-1780)
Natura morta amb ous
Wallraf-Richartz- Museum
Colonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada