Et recordarem com un mataroní dels de sempre, dels que ens
coneixíem de molt temps i ens saludàvem pels carrers i alguna vegada ens
aturàvem a parlar de qualsevol cosa ciutadana... Ara ja no podrem fer-ho, ja
que no hi seràs.
Jo sí, però, que tinc una imatge amb tu que tindré
present fins que també se’m emportin a fer-te companyia: Una fotografia de
l’any 1965 cantant al teu costat a la Passió de la Sala Cabanyes a l’escena de
la resurrecció de Llàtzer. No fa encara pocs dies que la vaig penjar aquí.
Un altre element del nostre paisatge que desapareix, és llei
de vida. Tots hi estem en camí. Gràcies per la teva presència entre nosaltres.
Et recordarem.
Teresa, una forta abraçada.
8 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada